Des del jardí d‘Epicur fem una crida a la solidaritat de totes les persones i col·lectius per frenar el nou intent de desallotjament previst el proper 31 de juliol a les 9:30 del matí.

El jardí d‘Epicur és una esquerda on la naturalesa s’obre pas al centre d’una ciutat devorada per l’especulació i l’urbanisme sense control. Un espai on a més de recuperar el contacte amb la terra, es comparteixen centenars d’experiències, doncs la diversitat de plantes i fauna es combina amb un mosaic de persones de diferents edats i sensibilitats.I així hi trobam flors i insectes, tomàquets i gossos, adults i nens, sargantanes i ancians, adolescents i ocells que comparteixen el seu temps, que s’ensenyen i aprenen, perquè és un lloc obert en un món de compartiments estancs. On tot és gratis, perquè cadascun aporta el que vol a aportar, o a on senzillament parar-nos i conversar en un escenari dissenyat per al trànsit i el tràfic. En definitiva, un oasi que no és quantificable en diners, fruit d’una voluntat popular infrangible que mai cedirà davant cap banc ni empresa.

Per això demanem a totes les persones i col·lectius que acudeixin dijous que ve a les 20hs al Jardí, per salvar entre totes i tots el que és de tots i totes.

Fa any i mig vam demostrar que la solidaritat entre la gent va poder més que els seus dígits bancaris. Fa poc ens hem assabentat que el BMN-SaNostra, propietari legal però no legítim del solar on conreem somnis compartits des de fa més de cinc anys, ha venut l’espai a una empresa, que sospitem que sigui una simple tapadora per consumar l’espoli. Per això els fem responsables, perquè han estat rescatats amb els diners de la societat Volem que ens deixin en pau i respectin l’obra social de la gent. Perquè resistirem una i mil vegades. Perquè ja ens han robat massa, i ja els hem pagat amb escreix, volem denunciar que aquesta banca nacionalitzada, mai no servirà a l’interès comú sinó al benefici privat. 

Així és que cridem a totes les persones que alguna vegada van gaudir de l’espai, als col·legis i projectes, als col·lectius i persones que van somriure en voltar una cantonada, els que van plantar alguna cosa o van assistir a alguna xerrada, taller o concert, o simplement van voler conèixer-nos i no van trobar el temps. Perquè defensar els espais comuns és l’antídot davant la incomunicació que pretenen els poderosos. Perquè si les aus volen amb la resistència de l’aire, nosaltres també volarem

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/oPNfferUUlE" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>


Vídeo presentació:
https://www.youtube.com/watch?v=oPNfferUUlE

Oliver Mateu, responsable del desalojo del Jardí d‘Epicur. (Castellà)

En la antigua grecia, si un ciudadano atentaba contra el bien común se le condenaba al ostracismo (un exilio que duraba diez años). Y si una persona priorizaba su interés privado, eludiendo la preocupación por el interés común, se le denominaba „idiota“. Pues los griegos, a pesar de sus muchos defectos (que incluían el mantenimiento de una sociedad esclavista, clasista y misógina) hicieron una gran aportación en cuanto a política se refiere. Ya que entendieron que lo que une a un pueblo es la defensa del interés común, y ésta es la base de su democracia.

Hoy las cosas parece que han cambiado, parece que gozamos de cierta igualdad formal; y hoy nadie defendería el esclavismo o la misogínia de una manera abierta. Sin embargo, entendemos que la propiedad privada puede estar por encima de las personas, de lo colectivo e incluso del sentido común. Es decir, que vivimos en una sociedad de idiotas. Afortunadamente surgen conflictos que permiten cuestionarnos estos dogmas asumidos.

Esta lucha no anima a acabar con el derecho a uso, porque no somos ocupas que entraron en la casa de una ancianita cuando iba a comprar el pan y cambiaron la cerradura, como nos presentan algunos medios. Esta lucha cuestiona que el sistema de propiedad actual sirva realmente a la sociedad, ya que impide el derecho a uso de la mayoría. Y por eso hay casas sin gente y gente sin casas, y por eso la mayoría del alquiler turístico está concentrado en pocas manos, y por eso la mayoría estamos volviendo a ser esclavos, aunque sea por nómina y contrato. Pero para organizar una respuesta a todas estas injusticias, necesitamos lugares comunes donde encontrarnos...

El colectivo „toma la ciudad“ ocupó hace cinco años y medio un solar privado, que estaba abandonado lleno de basura y escombros, y lo convirtió en un bien común. Y lo hicimos porque queríamos generar un movimiento social que frenara la lógica de beneficios privados, pérdidas públicas, habitando todos aquellos lugares en desuso para darles vida comunitaria.

Años después el BMN embargó el solar al anterior propietario titular, y pretendió echarnos para venderlo a una promotora. Sin embargo, la solidaridad y presión popular frenó esta tentativa, suponiendo una victoria memorable para la lucha de los movimientos sociales en Ciutat.

Ahora una empresa que factura una inmensa fortuna (la inmobiliaria Oliver Mateu), y que se ha hecho famosa últimamente por haberse hecho cargo del desalojo de Ca Ses Mopis en la Plaza Fleming (cuando ni siquiera era su negocio), intenta acabar con el último espacio social ocupado que queda en Ciutat (pues ha sido la única empresa que se ha atrevido a comprar la propiedad al BMN).

Para todos aquellos que no son „idiotas“, esto supondría la culminación de la ciudad como mercancía, de los barrios como escaparates, de la ciudad para los turistas y las empresas y no para quien la habita. Por ello, colaborar en esta lucha es imprescindible para cualquiera que participe en los movimientos sociales o que tenga una sensibilidad afín a estos

Queremos que la defensa del jardí, se convierta en una victoria de la lucha contra la especulación y el urbanismo sin control, además de una clara defensa de los espacios comunes.

Por favor, súmate a la lucha contra la especulación. Cualquier ayuda es imprescindible.

Oliver Mateu, responsable del desallotjament del Jardí d‘Epicur.
A l'Antiga Grècia, si un ciutadà atemptava contra el bé comú se'l condemnava a l'ostracisme (un exili que durava deu anys). I si una persona prioritzava el seu interès privat, eludint la preocupació per l'interès comú, se'l denominava "idiota". Doncs els grecs, malgrat els seus molts defectes (que incloïen el manteniment d'una societat esclavista, classista i misógina) van fer una gran aportació quant a política es refereix, ja que van entendre que el que uneix a un poble és la defensa de l'interès comú, i aquesta és la base de la seva democràcia.

Avui sembla que les coses han canviat, sembla que gaudim de certa igualtat formal; i avui ningú defensaria l‘esclavisme o la misogínia d'una manera oberta. No obstant això, entenem que la propietat privada pot estar per sobre de les persones, del col·lectiu i fins i tot del sentit comú. És a dir, que vivim a una societat d'idiotes. Afortunadament sorgeixen conflictes que permeten qüestionar-nos aquests dogmes assumits.

Aquesta lluita no anima a acabar amb el dret d'ús, perquè no som aquelles ocupes "que van entrar a la casa d'una ancianeta quan anava a comprar el pa i van canviar el pany‘", com presenten les ocupes alguns mitjans. Aquesta lluita qüestiona que el sistema de propietat actual serveixi realment a la societat, ja que impedeix el dret d'ús de la majoria. I per això hi ha cases sense gent i gent sense cases, i per això la major part del lloguer turístic està concentrat en poques mans, i per això la majoria estem tornant a ser esclaus, encara que sigui per nòmina i contracte. Però per organitzar una resposta a totes aquestes injustícies, necessitam llocs comuns on trobar-nos...

El col·lectiu que vàrem anomenar "Toma la ciudad", va ocupar fa cinc anys i mitjà un solar privat, que estava abandonat ple d'escombraries i enderrocs, i ho va convertir en un bé comú. I ho vàrem fer perquè volíem generar un moviment social que frenés la lògica de beneficis privats, pèrdues públiques, habitant tots aquells llocs en desús per donar-los vida comunitària.

Anys després el BMN va embargar el solar a l'anterior propietari titular, i va pretendre tirar-nos per vendre-ho a una promotora. No obstant això, la solidaritat i pressió popular va frenar aquesta temptativa, suposant una victòria memorable per a la lluita dels moviments socials a Ciutat.
Ara una empresa que factura una immensa fortuna (la immobiliària Oliver Mateu), i que s'ha fet famosa darrerament per haver-se fet càrrec del desallotjament de Ca Ses Mopis a la Plaça Fleming (quan ni tan sols era el seu negoci), intenta acabar amb l'últim espai social ocupat que queda a Ciutat (doncs ha estat l'única empresa que s'ha atrevit a comprar la propietat al BMN).

Per tots aquells que no són "idiotes", això suposaria la culminació de la ciutat com a mercaderia, dels barris com a aparadors, de la ciutat per als turistes i les empreses i no per qui l'habita. Per això, col·laborar en aquesta lluita és imprescindible per a qualsevol que participi als moviments socials o que tingui una sensibilitat afí a aquests.

Volem que la defensa del Jardí, es converteixi en una victòria de la lluita contra l'especulació i l'urbanisme sense control, a més d'una clara defensa dels espais comuns. Col·labora i farem que la voluntat de la gent sigui més forta que els doblers!

A tots els col·lectius de Mallorca:

Davant el procediment obert per Sa Nostra-BMN per desallotjar el Jardí d’Epicur, volem fer una crida a tots el col·lectius a donar suport i formar part de la campanya que estem realitzant per salvar el que actualment és l’únic espai alliberat de Palma. Un espai que acull un hort i un jardí comunitari i que és, a més, un punt de trobada de la gent i dels moviments socials, on es comparteixen coneixements de forma lliure i gratuïta, i on s’organitzen xerrades, concerts i altres esdeveniments gràcies a l’esforç de voluntàries i veïnes.

Al gener es compliran quatre anys d’il·lusions compartides a un solar que ha passat de femer a espai comunitari i que porta un any assetjat per l’amenaça de desallotjament impulsada per BMN, titular de l’espai des de que fou embargat al seu anterior propietari. Com ja sabeu, el BMN és un banc creat amb diners públics a partir de la fusió de caixes d’estalvis (que suposadament destinaven els beneficis a obra social). Com la corrupció i els desfalcs es cemien sobre elles, varen decidir aglutinar-les en un sol banc, rescatat per l’Estat amb més de set-cents milions d’euros, i s’espera que en un any o dos surti a borsa. Per si no fos suficient, aquesta entitat (com també altres bancs) s’ha guanyat l’enemistat de bona part dels seus clients amb pràctiques fraudulentes i enganys a l’hora de firmar hipoteques. Així, no esperem cap “regal” per part del banc, sinó que compleixi amb el deute que ha contret amb la societat i respecti (entre d’altres coses), els espais creats per i per a la gent. Perquè pot ser que la manera com els bancs s’apropien del món sigui legal, però no legítima.

Davant l’amenaça de desallotjament, vàrem optar per defensar el Jardí d’Epicur i començàrem, ara ja fa un any, una campanya de pressió al banc amb activitats de suport a l’espai. Tot i així, fa unes dues setmanes ens va arribar una notificació amb data de desallotjament, que havia de ser efectuada el divendres 4 de desembre. Com a resposta, vàrem decidir intensificar la campanya, cosa que de moment ha sorgit efecte, doncs no ens han desallotjat. Actualment, la situació del projecte és incerta, ja que no tenim la seguretat de que no ho tornin a intentar en un futur pròxim.

Per tal de garantir que aquest espai continuï sent per la gent i no acabi convertit en un bloc de formigó, estem disposades a continuar la lluita i per això necessitem l’ajuda puntual del major nombre possible de col·lectius. Pensem que la solidaritat és una de les nostres millors armes i, per això, us fem arribar vàries propostes:

• Que els col·lectius manifesteu el vostre suport de la manera que trobeu més adient. A més, volem aprofitar l’ocasió per convidar-vos a utilitzar l’espai, programar alguna activitat, proposar usos del lloc, etc.
• De forma complementària, ens agradaria demanar-vos que participeu a l’estratègia que hem dissenyat per tal de pressionar a BMN per a que retiri la denúncia.

Es tracta d’un cas de senzilla aritmètica.

Posem per cas que el que BMN pot treure amb el solar, essent generosos, fossin 600.000 euros. Només caldria que tres-centes persones retiressin dos mil euros dels seus comptes o bé fessin una transferència a un altre compte d’un altre banc i l’entitat perdria immediatament els mateixos diners en depòsit que els que guanya amb el desallotjament i venda del solar del Jardí d’Epicur.

Creiem que en principi seria suficient amb l’amenaça i la mala publicitat perquè el banc reconsideri el desallotjament. No és necessari tancar el compte, ni volem fer entendre que els altres bancs on transferiu el diners siguin moralment millors (tot i què podríem recomanar altres projectes cooperatius com FIARE, CASH o COOP57). Parlem de que una acció individualment inofensiva, col·lectivament pot convertir-se en la causa determinant perquè el banc respecti l’interès comú.

Això és el que proposem. Ells poden ser el tauró, però els peixos som molts.

Com fer-ho?

Perquè l’acció funcioni, el banc ha d’estar al corrent de quanta gent estaria disposada a donar suport a la campanya (tant si tenen compte al BMN, com si estan disposats a fer difusió de la mateixa entre amigues i familiars).

D’aquesta manera, demanem a la gent que està disposada a col·laborar amb nosaltres que envieu un correu a tomalaciudad@gmail.com posant com a assumpte “Salvem el Jardí” (aquí ja perfilaríem alguns detalls i aclariríem els possibles dubtes). Recordem que aquesta és una acció col·lectiva, i perquè resulti haurem d’estar ben coordinades.

No és necessari retirar una quantitat fixa, que abans hem posat com exemple. Cada persona retiraria una quantitat depenent de les seves possibilitats.

Si únicament l’amenaça no fos suficient i s’haguessin de retirar els diners, perquè la banca conegui el motiu bastaria fer una fotocòpia del rebut o transferència, signada per cada client indicant el motiu del mateix, i nosaltres les faríem arribar totes juntes a l’entitat.

El banc no podrà prendre represàlies contra els clients que es solidaritzin amb el Jardí d’Epicur. A més de que seria il·legal, com que estem en contacte, tot d’una es faria públic i faria créixer el desprestigi de l’entitat. Recordem que cada persona pot fer el que vulgui amb els seus diners.

Per últim, volem recalcar que una acció com aquesta no tan sols pot salvar un espai com el Jardí d’Epicur (on la natura ens educa i és possible imaginar una altra ciutat on la col·laboració i el diàleg s’obrin pas entre l’egoisme i el trànsit); sinó que també ens convenceria de que juntes som capaces de fer tot el que ens proposem, de que la solidaritat pot ser més forta que els diners. Imaginem l’eufòria, l’alegria conjunta, de veure’ns capaces de frenar els especuladors que pretenen arrancar les flors per sembrar més nínxols buits.

Defensem el espais comuns!!!!!

El Banc Mare Nostrum (antic Sa Nostra) pretén desallotjar aquest divendres el Jardí d'Epicur, l'únic espai alliberat que queda a Ciutat. El lloc, que fa tres anys era un solar abandonat ple d'escombraries, avui és ple de vida i color.

A més d'un hort i un jardí dels quals han tingut cura la gent del barri, aquest lloc és un punt de trobada on s'organitzen xerrades, tallers, concerts i altres activitats gratuïtes fruit de l'esforç de persones voluntàries i veïnes. Considerem que aquest espai és un bé de totes les persones, una obra social on es comparteixen coneixements, oci i bons moments. A més de ser la zona verda més barata de Ciutat (ja que la cura d'aquesta la realitzen de forma autogestionada les voluntàries implicades), és un lloc que ens ensenya com funciona la naturalesa i on els nens i nenes aprenen que les verdures no neixen dins d'un plàstic que es recull al supermercat. 

Per aquí ha passat públic de totes les edats, i en ell s'han implicat diversos moviments socials. El jardí és un oasi enmig de l'asfalt i el gris ciment, una illa enmig del trànsit de cotxes i persones amb pressa. Una llavor, que porta l'esperança d'una ciutat diferent, on les ciutadanes i ciutadans es trobin per habitar l'espai, per compartir-ho i gaudir-ho en una societat que sigui regida per l'interès comú i no pels bancs. 

Perquè pot ser legal però no legítima, la forma en la qual aquests s'apropien de l'espai. Per això, fem una crida a totes les ciutadanes, perquè pressionin al BMN (Sa Nostra) perquè cedeixi el jardí com a obra social i no destrueixi vilment les il·lusions que les persones han conreat en aquest indret màgic els darrers anys. Demostrem que el recolçament mutu i la solidaritat són més forts que els doblers, trenquem amb aquesta absurda lògica de beneficis privats i pèrdues públiques. Construïm i defensem un món en comú!

EL DIVENDRES ENS VOLEN DESALLOTJAR!

El passat dimecres ens varem trobar una sorpresa inesperada, un sobre aferrat a la paret amb una notificació de desallotjament. Segons el paper el "llançament" serà el divendres 4 a les 12:30.

El dia abans, el dijous 3 ens reuirem a les 14h per protestar contra aquest fet però també per celebrar els anys que hem pogut gaudir d'aquest espai de llibertat. Ens faria molta il·lusió que també fos un dia per retrobar-nos amb gent que ha participat en les diferents etapes.

Jornada del passat dimecres

Ahir ens varem reunir un grupet i varem avançar molta feina. Amb un parell de jornades l'hort està agafant una altra cara!
Hem decidit reprendre les jornades de feina setmanals, a partir d'ara es faran els dimecres a les 11h. Tothom hi es benvingut, com sempre.

 

Avui dotze d'octubre, arriben els pirates. És hora de desertar d'un món que fa aigües, un planeta on els qui no s'ofeguen sobreviuen i suren deixant-se endur pel corrent miserable. La terra ha estat dividida, contaminada, trassejada, y nosatres igualment escidides amb moments per a produir o evadir-nos, llocs per a patir o consumir, on ens venem per temps i pagam pel temps. Però hi ha encara illes on trobar-nos i preparar-nos per a prendre el rumb per assalt. Que tremolin els especuladors que s'aferren a la catàstrofe. Unim-nos les pirates de totes les voreres, de totes les races, i que un plural i únic crit recorri la garriga fins la platja. No som carn humana, pre-cuinada i envasada, amb un codi de barres. Som les esclaves de totes les èpoques, la multitud colonitzada que espera atenta navegar els vents de la revolta. Estam aquí perquè hi ha encara esquerdes en aquests cementiris de ciment, on ens separen nínxols morts. El nostre vaixell, el nostre camí a la mar on no existeixen ni fronteres ni semàfors. Les nostres ganes d'assumir la vida per complet, amb un somriure, amb responsabilitat, amb imaginació, amb força, amb ràbia i amb amor, arruixarà es barram dels acaparadors que només hi entenen de dígits i guanys.
Sa Nostra, alerta que arriben les pirates.
Avisam.
El jardí d'Epicur no es toca

Hoy doce de octubre, llegan los piratas. Es hora de desertar de un mundo que naufraga, un planeta donde los que no se ahogan sobreviven a flote dejándose llevar por la corriente miserable. La tierra ha sido dividida, contaminada, cuarteada, y nosotras igualmente escindidas con momentos para producir o evadirnos, lugares para sufrir o consumir, donde nos vendemos por tiempo y pagamos por el tiempo. Pero aún existen islas donde encontrarnos y prepararnos para tomar el rumbo por asalto. Que tiemblen los especuladores que se aferran a la catástrofe. Unámonos los piratas de todas las orillas, de todas las razas, y que un plural y único grito recorra el monte hasta la playa. No somos carne humana, precocinada y envasada, con código de barras. Somos las esclavas de todas las épocas, la multitud colonizada que espera atenta navegar los vientos de la revuelta. Estamos aquí porque aún existen grietas en estos cementerios de cemento, donde nos separan en nichos muertos. Nuestro barco, nuestro camino en el mar donde no existen fronteras ni semáforos. Nuestras ganas de asumir la vida por entero, con una sonrisa, con responsabilidad, con imaginación, con fuerza, con rabia y con amor; alejará las fauces de los acaparadores que sólo entienden de dígitos y beneficios.

Sa nostra, Alerta que llegan los piratas.
Lo advertimos.
El jardí d'Epicur no es toca

Avui dotze d'octubre, arriben els pirates. És hora de desertar d'un món que fa aigües, un planeta on els qui no s'ofeguen sobreviuen i suren deixant-se endur pel corrent miserable. La terra ha estat dividida, contaminada, trassejada, y nosatres igualment escidides amb moments per a produir o evadir-nos, llocs per a patir o consumir, on ens venem per temps i pagam pel temps. Però hi ha encara illes on trobar-nos i preparar-nos per a prendre el rumb per assalt. Que tremolin els especuladors que s'aferren a la catàstrofe. Unim-nos les pirates de totes les voreres, de totes les races, i que un plural i únic crit recorri la garriga fins la platja. No som carn humana, pre-cuinada i envasada, amb un codi de barres. Som les esclaves de totes les èpoques, la multitud colonitzada que espera atenta navegar els vents de la revolta. Estam aquí perquè hi ha encara esquerdes en aquests cementiris de ciment, on ens separen nínxols morts. El nostre vaixell, el nostre camí a la mar on no existeixen ni fronteres ni semàfors. Les nostres ganes d'assumir la vida per complet, amb un somriure, amb responsabilitat, amb imaginació, amb força, amb ràbia i amb amor, arruixarà es barram dels acaparadors que només hi entenen de dígits i guanys.

Sa Nostra, alerta que arriben les pirates.

Avisam.

El jardí d'Epicur no es toca

Jornada 
de lectura al Jardí.
 Estem llegint entre totes el llibre de "Calibán i la bruixa" de Silvia Federicci. És un llibre d'història i antropologia que parla de la submissió de la dona com a condició del desenvolupament del capitalisme. Parla de bruixes, moviments herétics, revoltes d'esclaus... Un llibre molt interessant que podem comentar i debatre en comú.

El proper dia es el dijous 17 a les 19:00 (puntuals)
per a aquest dia hem de llegir-nos el primer capítol del llibre i allí ho debatrem


aquí està l'enllaç per descarregar el llibre en pdf:
 http://www.traficantes.net/sites/default/files/pdfs/Caliban%20y%20la%20bruja-TdS.pdf



OMNIA SUNT COMMUNIA  (tot es comú)

Diada en defensa del Jardí d'Epicur